Constantemente vemos por el web diversos errores ortográficos que, sin tener la más mínima idea, después nos influyen cuando realmente hay que escribir bien. Aquí algunos ejemplos:
X en vez de por; pk en vez de porque; putixima en vez de putisima; acentos, muchas exclamaciones, ni un simple punto, ni una simple coma...
Y más de lo mismo; canvios de lenguas 'any en catalán' 'año en castellano' y facilmente se hace un remix y se inventan otra palabra 'añ'
If you ever cross that line
I guarantee ya there'll be nothin to save ya
I got a whole bunch of gorillas ready to pull the trigga
And we all for that paper
Comin' from a life of crime
Tryna be on my best behavior
You see my rep's gettin' bigger but still that same
nigga bustin' shots at them haters
But only if you cross that line
(Hold up, Hold up)
Never thought that id be alone, I didnt hope you'd be gone this long,
I just want u to call my phone, so stop playing girl and
Come on home (come on home), baby girl I didn't mean to shout,
I want me and you to work it out, I never wished Id ever
Hurt my baby, and its drivin me crazy cuz...
So lonely (so lonely)
Im mr. Lonely (mr. Lonely)
I have nobody (I have nobody)
To call my own (to call my own)
Video con transiciones y efectos. A petición de Javier, profesor de castellano en els IES BAIX MONTSENY, Sant Celoni. Elaborado por: Lídia Roig, Helena Estirado, Judith Vilà, Jaume Serradelarca. Febrero 2008
Diamonds are forever. They won't leave in the night
I've no fear that they might. Desert me
Diamonds are forever (forever, forever)
Throw your diamonds in the sky if you feel the vibe
Diamonds are forever (forever, forever, forever)
The Roc is still alive every time I rhyme.
Forever ever? Forever ever? Ever, ever?...
Había una vez un libro que se leía a sí mismo. Todo empezó de forma accidental. Reposado en la biblioteca esperando ser cogido por alguna mano, Carmina, la dueña del libro, lo cogió para sacarle el polvo. Y precisamente se le cayó el libro, encima de la mesa, abierto. En ese momento, cuando se disponía a recogerlo y volver a guardarlo sonó el teléfono. Carmina, sin duda alguna, fue corriendo a atender el teléfono.
 
Mientras tanto, el libro seguía abierto; Debido que no podía demostrar delante de cualquier humano que era un objeto con racionalidad, aprovechó el momento de despiste de la Carmina. Se puso de pie y se plantó delante de un reloj de mesa que le reflejaba las letras que contenían sus hojas: Una vez había una princesa...de ojos oscuros y de pelo largo...se paseaba por delante de un caballero galán...la miraba, pero no la conocía...
 
Cuando llegaba el final de la obra y el libro tenía la necesidad de terminarla para saber si el caballero acabaría seduciendo la princesa del pelo largo y los ojos oscuros, Carmina colgó el teléfono y puso la dirección hacia la sala de estar para seguir con la limpieza de los libros.
 
La leyenda dice que el libro vivió feliz el resto de sus días, aprovechando todo momento de despiste de la Carmina para seguir la trama de la obra. Por cierto, el galán caballero al final acaba seduciendo la princesa.
 
Els que viviu segurs.
A les vostres cases escalfades.
Els que trobeu al tornar del vespre
el sopar calent i cares amigues:
Considereu si això és un home,
qui treballa en el fang
,qui no coneix la pau
,qui lluita per un tros de pa
,qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona,
sense cabells i sense nom
,sense forces per recordar.
Els ulls buits i el ventre fred
com una granota a l'hivern.
Penseu que això està passant:
Us confio aquestes paraules.
Graveu-les als vostres cors.
No les oblideu mai.